29 de des. 2011

Avui que la cosa està tranquil·la evito mirar-te perquè sé que encara tens trocets de pols clavats en les profunditats del negre, de la pols que guardo a la butxaca.

No puc penetrar l'humitat
dels ulls
amb aquests dits bruts
encara
de taques de pols.

Vaig agafar l'escletxa i la vaig obrir amb la força de les mans, vaig barrejar la pols amb la carn viva.
I el resultat, vaja, el resultat no podria haver estat pitjor.


actualitzat el 21/12/2012

14 de des. 2011

3a prosa retallada amb foto

Manuscrit A

Nota dels editors

Manuscrit trobat en la motxila del més que segur autor, Roger Coch amb aquesta inscripció: "l'hem anomenat manuscrit A, perquè és el primer que s'ha trobat. En fem una edició coherent en la mesura d'allò possible, ens hem vist obligats a establir un ordre de lectura, però només es tracta d'una proposta. El títol és nostre, però entenem que és el que fa més sentit. Intentem respectar tant com puguem les grafies de la còpia, corregim tot allò que hem considerat errades i eliminem les paraules ratllades que creiem que dificulten la comprensió i el sentit unitari del text."

rogercoch.blogspot.com

El cuc m'entra 
per sota les ungles i
em buida la mà
de carn, m'ha quedat
com un guant de làtex.
Segueix menjant
pel braç i la resta
del cos.
  Ara sóc un sac d'òssos
tal qual,
i el vent
em mou
i faig música
i sóc com
un mòvil,
il·lumino 
l'habitació
i la cara del
nen que em mira,
aixeca
el dit i fa aaghgu.
                              
Tu ets, rogercoch, com la pantalla/monolit on es projecta de Kubrick la Odissea.

Tu ets, rogercoch, com tot el semen que m'ha quedat a les mans

tu ets, rogercoch, els parracs que formen la línia entre el dit del salvador i la meva roba de
núvol de pluja de tardor del corteinglés.

tu ets, rogercoch, la pantalla trencada d'una tele i abandonada l'any 2090.

tu ets, rogercoch, els confins del rellotge on miro l'hora.

i també ets, rogercoch, un cub d'escombraries del wall·e, cada cub d'escombraries del wall·e a la terra
i també ets, rogercoch, no només això, sinó les muntanyes de cubs de merda, que ara esmentàvem, que va deixant wall·e en una terra devastada

i jo, Roger Coch, sóc el manufacturador, no el producte, sóc wall·e.

actualitzat el 15/12/2011

20 d’oct. 2011

Un home ancestral avança pel carrer desert nu. Se sent el frec dels peus, que té vermells, i els cops del bastó en què es recolza cada vegada que avança. 

"Escolteu. Escolteu les gestes dels últims herois, els primers homes, l'espècie híbrida. Escolteu el seu naixement, mort i resurrecció, el record dels quals la sorra del rellotge ha engolit. Aquests són els carrers que van trepitjar fa tant de temps."

L’home s’atura. Els fanals li marquen els cabells grisos i la barba. Cau de genolls, 
"escolteu-me, perquè tampoc podeu fer una altra cosa ara que tot està en silenci."


actualitzat 3/11/2011
actualitzat el 21/12/2012 

29 de set. 2011

M'he agafat dels fils del peu que pengen del sostre com un mico i estirant m'apropo a tu. Et miraré directament als ulls i sabré si ets real o si ets una part de mi. Els fils se m'endinsen a les mans i avanço amunt com la vagoneta d'una muntanya russa.

Hi ha un moment, però, i coincideix que em trobo al capdamunt, que tot trontolla, que tanco els meus ulls, perquè, de cop, una llum m'envolta. Les preguntes se m'acumulen, normal, m'omplen de pedres la boca i avanço avall com un ascensor en caiguda lliure.

No només ets real, sóc, tot jo, real també i toco de peus a terra.

actualitzat el 21/12/2012

1 de jul. 2011

El món t'entra avui per l'oïda

El cap se'm va obrir com un ou pels cops del teu dit assenyalador, mentre ens rodejaven un grup de siluetes. En va sortir primer la banda municipal, vestida de gala i amb tambors, trombons i trompetes, un milió d'ocells volant darrere, les ales xocant contra terra com persianes de palla i grallant tots alhora. Després van venir els elefants en estampida, els macacos, els ximpanzés i el crit de tarzan, un crit de nena espantada i tres sirenes, ambulància, bombers, policia. Milers de micròfons amb proclames feixistes, comunistes, ecologistes, antisistemistes, partidistes, barcelonistes, demagògiques i cançons de tota mena, crits pesats escanyant cordes de guitarra i veus més dolces femenines envoltades de la caiguda de les agulles contra el marbre. Cops de martell al ferro, una maça al vidre del cotxe i el clàxon i l'inflament de l'airbag, els crits d'ofec i els d'orgasmes barrejats amb una cullera que fa cops al plat de porcellana. Casquets de bala d'una metralladora contra una paret de suro. Explosions de granades i obusos i míssils xocant contra la punta d'un condó de làtex.  Una serra rascant un violoncel i petant-ne les cordes com un fuet a l'esquena, cops contra el terra, contra el pit d'un goril·la, boles de billar contra els ulls enviant-los cap endintre i una cisterna omplint-se d'aigua, una sabata caient per una escala i una cremallera. Ulleres de sol fregant la part superior de les orelles i una explosió atòmica esmorteïda dins una capsa.


actualitzat el  14/12/2011
actualitzat el 21/12/2012

30 de juny 2011

Breu

Assegut hi ha un home menjant una hamburguesa, que matarà una dona aquesta tarda.

1 de juny 2011

2n verset de prosa retallada

Et va sortir
de la boca
com un xiuxiueig
d'alien salvatge,
suau, estrepitós,
lliscant pels sotracs
amb un 4x4,
guspirejant com una centella.

I es va enlairar per l'aire
com els pètals
d'una flor
daurada, dolça, emvellutada
com una llengua aspre
de gat llepant-se
en una butaca
vermella, cridanera,
carnívora, educada.

Les paraules
amables, benignes,
inconegudes, decimonòniques,
creïbles
per una cort de porcs
senglars
et van sortir
naturals,
com el ioghurt,
sense que
cap sentit
vingués,
les posés
en ordre
i passés
revista.

Cap sentit,
ni un.

actualitzat el 21/12/2012

25 de maig 2011

Verset de prosa retallada

De la fosca del soterrani
de pel·li de terror americana
dels anys setanta
escala el crit d'en Borja,
el veí nou,
una mica pijo,
del carrer ample,
que viu davant la casa
del senyor Santana
i senyora.

Ara ja sabeu
com acaba la història,
que comença
quan la senyora
del senyor Santana
talla la pota
del pollastre
amb un cop sec
i amb el ganivet
a la mà
s'adona que al seu home
li cau la baba,
assegut a la butaca.
S'hi acosta
i veu que no fa
treballar les pestanyes.

En aquest moment
sona el timbre
i en Borja
(el crit del qual
ja coneixeu
i que ajudarà
a la senyora
a agafar el seu home,
dur-lo a la taula
de la cuina
i substituir
el pollastre)
un cop oberta
la porta,
es presenta.

actualitzat el 21/12/2012

11 de maig 2011

Anant cap a la biblioteca, al parc de sorra hi ha uns quants bancs. En un d'ells un home seu més descuidat que brut. Camisa de quadres de foto antiga, els cabells rebregats i una cadena d'or. Té les mans creuades damunt dels genolls i els ulls clavats a terra com dos pals de fusta. Als seus peus, els coloms salten i piquen la sorra, sense parar: com puces.

actualitzat el 15/12/2011
actualitzat el 21/12/2012

9 de maig 2011

Cançó que narra una història

¿No és bonic cantar en una llengua que s'extingirà?
¿No és bonic pensar que la vida un dia s'acabarà?

Tot això, tot això,
deia un desesperat
i el van pelar,
el van afusellar,
el van apedregar,
van estirar-li les orelles,
li van escopir,
el van obrir per la meitat,
el van renyar
i en van treure,
de sota els budells,
l'essència eterna,
la veritat del que deia.

Van pensar,
ja que havia dit veritat,
que, com que no el podien
cosir,
cantar,
fins a la desaparició de la llengua,
aquesta cançó.

actualitzat el 21/12/2012

4 de maig 2011

Tracklist

1. I'm not from west, but...
2. You don't know if I'm prepared to ride a horse until west, but I do!
3. Don't mind (if you don't know how to be the most dangerous forajido)
4. In the saloon, you'll find me and I'll find you looking to me (so far, so far away, so deep inside my eyes)- played with Dara Vèider
5. They all said I'm the dirtiest cowboy.
6. I'll do my best to love her, so she throw up.
7.  I gotta horse faster than light.

Continuarà...

actualitzat el 21/12/2012

27 d’abr. 2011

Pilot

L'entitat anomenada Roger Coch Elias ja no existeix. Aquest és un programa de recerca de les peces i reconstrucció.

actualitzat el 21/12/2012