25 d’abr. 2012

Com que sóc burru escric això així (poesia)

Tornu a casa, fa pudor de podrit.
Mai he obert les finestres del pis
i ara que ets per tot arreu, un vòmit
de la memòria, buscu un motlle teu.


 (I ara ve la justificació

Sóc jo el que em deixu donar pel cul a sac
El meu esforç alimenta les polles dels
intel·lectuals, que en saben molt de tot.
               —Estàs idiota  justificant-te aquí.)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada